Romania es un país a l'encòp unitari e multicultural. Totun, l'istòria de Romania nos porgís una seguida gaireben inagotabla d'invasions e d'immigracion qu'explican la preséncia de nombrosas minoritats subre lo territòri romanés. De pòbles de totas originas balagèron l'espaci romanés sens relambi, de la casuda de l'Empèri Roman fins al sègle XIX. D'unes que i a s'installèron e daissèron de grops que resistiguèron a l'assimilacion al romanés. A l'ora d'ara, las minoritats son principalament los ongreses e los gitanos.
La politica oficiala foguèt entre 1945 e 1989 relativament respectuosa de las minoritats malgrat una volontat afichada de promòure la conéissença del romanés per tots los ciutadans e dins un avenidor mai o mens luènh l'unificacion lingüistica del país. Dempuèi 1989 e, a despart de qualques trantalhadas, la situacion de las minoritats s'es melhorada.
Segon la Constitucion, la lenga romanesa es la sola lenga oficiala[1] mas localament las lengas minoritàrias an un caractèr de semioficialitat dins las regions que mai de 20% de la populacion i parlan una lenga autra que lo romanés. Aquestas disposicions son seguidas subretot pels Ongreses mas pas solament. Per exemple, las comunas de Lupac e Carasova an reconoscut lo sèrbocroat mentre que l'ucraïnian es oficial dins 7 comunas (Bistra, Bocicoiu Mare, Poienile de sub Munte, Remeți, Repedea, Rona de Sus e Ruscova).